El principi de treball del vidre es basa principalment en la propagació i la refracció de la llum. Quan la llum colpeja la superfície del vidre, es reflectirà una part de la llum, mentre que l’altra part passarà pel vidre i es propagarà cap a l’altra banda. Això es deu al fet que la superfície del vidre té propietats reflectants i una part de la llum es reflectirà segons la llei de la reflexió. La llum que passa pel vidre trobarà el fenomen de refracció dins del vidre. Com que l’índex de refracció del vidre és superior al de l’aire, la llum es doblegarà en la direcció normal del vidre, fent que la llum canviï de direcció durant la propagació.
El procés de composició i preparació del vidre té una influència important en les propietats òptiques. El vidre ordinari es compon principalment de matèries primeres com el diòxid de silici (SiO₂), la cendra de soda (na₂co₃) i la pedra calcària (caco₃). Aquestes matèries primeres es fonen i reaccionen a altes temperatures per formar una barreja líquida uniforme. A mesura que la temperatura disminueix gradualment, la viscositat de la substància líquida augmenta i el moviment d’àtoms o molècules es fa cada vegada més difícil. Finalment, es solidifica directament sense formar una estructura de cristall regular per formar un sòlid amorf com el vidre.
La transmissió de llum del vidre està relacionada amb l'estructura molecular del seu material. L’estructura molecular del vidre està desordenada i els àtoms o molècules que hi ha no s’organitzen regularment. Això fa que la llum sigui transparent sense que s’escampi significativament quan es propaga dins del vidre. A més, controlant la composició i els mètodes de processament del vidre, es pot produir vidre amb propietats òptiques específiques, com el vidre que transmet la llum d’una longitud d’ona específica, té un índex de refracció específic o propietats de dispersió.
